La seu comarcal es va inaugurar el 26 de juliol de 1998, després que durant 10 anys l’activitat del Consell Comarcal del Baix Empordà es va venir desenvolupant en uns locals de lloguer situats a la plaça Major, i en diverses dependències distribuïdes per la ciutat. L’adquisició i posterior remodelació de can Salamó va permetre ubicar en un mateix edifici tots els serveis existents fins el moment.

Els primers vestigis documentals de l’edifici conegut com can Salamó parlen del fet que la volta grassa existent data de l’any 1682. Des d’aleshores, la primitiva construcció no ha deixat d’estar sotmesa a obres de millora, reforma i ampliació. És a partir del primer quart del segle XIX quan la part més senyorial de la casa comença a agafar la forma que avui dia coneixem, de la mà del mestre de cases Salavador Rasós i, més endavant, del seu fill.

L’edifici, es troba pràcticament al centre de la Bisbal, i és de fàcil accés. Històricament, però, la finca era ja als afores del nucli. Per la seva ubicació, gaudeix d’una bona orientació, tant pel que fa a les vistes com a la lluminositat.

Les característiques constructives són les pròpies de l’època, és a dir, els elements estructurals verticals (parets mestres) són de pedra i morter; i els horitzontals (sostre o forjats) són cairats i llates en unes estances i de volta de rajola doblada en altres. El conjunt gaudia d’una gran solidesa, amb uns cairats de secció considerable per salvar llums importants i càrregues considerables, que transmetien l’esforç a les gruixudes parets mestres.

Qui observi l’edifici des del carrer dels Tarongers podrà distingir tres volums característics. El situat més a ponent correspon a la casa senyorial. La façana principal es conforma amb obertures de composició vertical, predominant el buit sobre el ple.

El cos central és una ampliació de l’edifici principal que es va anar consolidant en detriment de l’antic hort de la casa.

Finalment, conformant la cantonada, apareix un volum que prové de l’annexió d’una casa d’habitacions. Amb l’execució de les obres ha desaparegut la cantonada punxeguda ja que estava afectada pel pla general d’ordenació urbana de la Bisbal.

Per contra, des del carrer Valentí Almirall el conjunt presenta un aspecte més unitari, amb els criteris compositius característics de l’època i que amb gran rigor executaven els antics mestres de cases.

Després de les obres de reforma i condicionament, l’edifici ocupa una superfície de 444,64 metres quadrats. La superfície construïda resultant és de 1.600,723 i la superfície útil és de 1.309,19 metres quadrats.

La part central de l’edificació està considerada com d’interès històrico-arquitectònic.