Vilopriu

Vilopriu és el cap d’un municipi que inclou els pobles de Gaüses, Pins i Valldavià. Comprèn una extensió de terres emplaçades a l’esquerra del Ter, a la serra de pujols arrodonits i de poca elevació que forma l’interfluvi entre aquest riu i el Fluvià. La tossa, edificada a l’entorn del castell i de l’església amb carrerons curts i estrets i cases dels segles XVI a XVIII, forma un conjunt d’indubtable interès arquitectònic. L’església parroquial de Sant Pere es troba situada dins el recinte del castell palau; aquest castell té els seus orígens al segle XII, tot i que fou modificat a la baixa edat mitjana, al segle XV, i domina encara ara el conjunt del poble.

El poble de Pins es compon d’un reduït agrupament de masies amb elements dels segles XV-XVIII. La capella de Sant Bartomeu, sufragània de la parròquia de Gaüses, és d’una sola nau amb capçalera poligonal. A escassa distància de Pins es troba el poble de Gaüses, ubicat a ponent de Vilopriu i format per un escampall de masies a la vall de la riera de Ramema (o de Gaüses), afluent del Ter. En destaquen sobretot l’església de Santa Maria i el santuari de Sant Roc, una petita construcció popular del segle XVIII situada al cim d’un pujolet. A la riba dreta de la riera es conserva l’Almoina, vestigi d’un edifici medieval que fou possessió de la Pia Almoina de Girona, i, al costat, les restes d’un vell molí.

Valldavià, el tercer nucli, és a l’extrem nord del municipi. Enmig del silenci i la calma característics de la regió, ens hi esperen una petita església, ben conservada i amb testimonis de diferents èpoques, i també l’antic castell de Valldavià, restaurat i reconstruït ara fa una vintena d’anys a iniciativa d’uns particulars.