Ultramort

Ultramort està situat en un lloc enlairat des del qual es domina, cap al nord, est i sud, una àmplia extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les aigües que antigament ocupaven la zona. A l’extrem nord, el terme del municipi es va allargant fins a tocar el riu Ter, en una zona que, en temporades de pluges, encara s’inunda fàcilment.

Al poble d’Ultramort, format per una seixantena de cases, distingim dos sectors separats per la plaça: el nucli primitiu, a l’entorn de l’església, i, al nord, dos llargs ravals el nom dels quals –carrer de Torroella i carrer de Figueres– assenyala la direcció de dos vells camins. L’edifici més notable és l’església, dedicada a santa Eulàlia i datada al segle XIII. Al llarg dels últims anys ha estat objecte de diferents treballs de rehabilitació, els darrers dels quals es van acabar l’any 1992 i que, avui dia, fan que puguem contemplar un tipus d’església considerat pels especialistes com a exemple d’un estil romànic auster, d’influència cistercenca i propi de petites viles rurals.

Una passejada pels tranquils carrers del poble permet descobrir, en algunes de les cases, elements arquitectònics interessants. En un extrem de la plaça, en un punt més enlairat que les edificacions veïnes, es troba actualment una casa que integra restes de l’antic castell del poble: es tracta del castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres.