Rupià

La Generalitat de Catalunya va atorgar al municipi de Rupià la declaració de Conjunt Historicoartístic per tota una sèrie d’elements que fan d’aquest poble una visita realment obligada.

Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. La presència de la mitra i dels seus oficials ha deixat la seva empremta en el castell, d’estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada (segles XIV-XV), i també en el nom d’alguns dels carrers i places de la població.

També són visibles les restes de les muralles del segle XV que encerclen el nucli del municipi, el qual manté el traçat urbanístic medieval. El portal d’Amunt i el portal d’Avall recorden encara avui el sistema de defenses que protegia la vila, ja que eren les dues úniques vies d’accés al nucli antic.

La visita al municipi de Rupià es pot completar amb un breu recorregut per la seva rodalia, on cal destacar el Mas Llorà, situat a 1 km del municipi, en el paratge de Brancós. Es tracta d’un gran casal del segle XVIII que conserva elements anteriors, del segle XVI. En un camp proper trobem l’Olivera Grossa del Mas Llorà, un arbre mil·lenari de proporcions excepcionals que Josep Pla va evocar com a “olivera prodigiosa” en els seus textos. Avui només en queda la majestuosa soca, a causa d’un incendi patit l’estiu del 1987. Es creu que és un dels exemplars d’olivera més grans de la Mediterrània. Al seu voltant mateix hi ha vestigis de poblament d’època romana.