Albons

A l’igual dels pobles veïns, Albons es va formar enfilat en un petit turó principalment per protegir-se de les inundacions periòdiques que originaven a la plana els nombrosos cursos d’aigua, entre ells un dels principals braços del Ter.

No obstant això, la presència de les restes del castell d’Albons demostra que la ubicació de l’assentament responia també a una estratègia defensiva militar. Així, a l’espai obert de la plaça Major es devien alçar altres construccions de la fortalesa. A ponent de la plaça es conserva avui dia la part inferior d’una torre quadrangular, l’únic vestigi que ha quedat de les antigues muralles. L’estructura medieval d’Albons fa que tots els carrers s’enfilin cap a la part superior, on s’alça l’església parroquial consagrada a sant Cugat (documentada des de la segona meitat del segle XIII). Aquest edifici, d’origen romànic, conserva al seu interior una pica baptismal buidada en un bloc calcari d’una única peça.

Dins el terme municipal, concretament a la serra de Valldavià, cal destacar l’ermita de Sant Grau, actualment restaurada i caracteritzada per l’espès bosc de pi blanc que l’envolta, tot i que en algun punt determinat encara es pot gaudir d’una perspectiva força àmplia de la plana empordanesa. Molt a prop de l’ermita hi ha la font de la Merla.